Benidorm es un icono y un espejo. Icono de un modelo económico que hizo del turismo y la construcción pilares de crecimiento, y espejo de una sociedad que proyectó en la costa mediterránea sus ansias de descanso y modernidad. Los rascacielos, con sus fachadas regulares, son testigos de un boom inmobiliario que convirtió la orilla en un espacio de acumulación y uniformidad.
Pero también son un símbolo existencial: una retícula infinita que despersonaliza la experiencia vacacional, donde lo íntimo y lo singular desaparecen en favor de lo repetitivo. El proyecto busca interrogar no solo cómo se edificó un paisaje, sino también cómo en ese proceso se diluyó la promesa de disfrute y libertad.
Pero también son un símbolo existencial: una retícula infinita que despersonaliza la experiencia vacacional, donde lo íntimo y lo singular desaparecen en favor de lo repetitivo. El proyecto busca interrogar no solo cómo se edificó un paisaje, sino también cómo en ese proceso se diluyó la promesa de disfrute y libertad.
Benidorm is both an icon and a mirror. An icon of an economic model that made tourism and construction the pillars of growth, and a mirror of a society that projected onto the Mediterranean coast its yearning for rest and modernity. The skyscrapers, with their regular façades, bear witness to a real estate boom that transformed the shoreline into a space of accumulation and uniformity.
But they are also an existential symbol: an infinite grid that depersonalizes the vacation experience, where the intimate and the singular vanish in favor of repetition.
This project seeks to question not only how a landscape was built, but also how, in that very process, the promise of enjoyment and freedom was diluted.
But they are also an existential symbol: an infinite grid that depersonalizes the vacation experience, where the intimate and the singular vanish in favor of repetition.
This project seeks to question not only how a landscape was built, but also how, in that very process, the promise of enjoyment and freedom was diluted.
Benidorm és un ícono i un espill. Ícono d’un model econòmic que va fer del turisme i de la construcció els pilars del creixement, i espill d’una societat que va projectar en la costa mediterrània les seues ànsies de descans i modernitat. Els gratacels, amb les seues façanes regulars, són testimoni d’un boom immobiliari que va convertir la vora en un espai d’acumulació i uniformitat.
Però també són un símbol existencial: una retícula infinita que despersonalitza l’experiència vacacional, on l’intim i el singular desapareixen en favor del repetitiu.
El projecte pretén interrogar no sols com es va edificar un paisatge, sinó també com en eixe procés es va diluir la promesa de gaudi i llibertat.
Però també són un símbol existencial: una retícula infinita que despersonalitza l’experiència vacacional, on l’intim i el singular desapareixen en favor del repetitiu.
El projecte pretén interrogar no sols com es va edificar un paisatge, sinó també com en eixe procés es va diluir la promesa de gaudi i llibertat.
